Dos caballeros que se movían muy deprisa en el interior de un Hipermercado con sus carritos de compras se chocan. Uno le dice al otro:
- Perdóneme Usted; es que busco a mi señora.
- ¡Qué coincidencia, yo también! Estoy ya desesperado.
- Bueno tal vez le pueda ayudar. ¿Cómo es su señora?
- Es alta, de pelo castaño claro, piernas bien torneadas, pechos firmes, un culo precioso, en fin, muy bonita... ¿Y la suya?.
- Olvídese de la mía, vamos a buscar la suya...
- Mamá, mamá ¿cuánto cuesta casarse? - No tengo ni idea, hijo; todavía no he acabado de pagar las consecuencias.
Un señor, en un restaurante, llama al camarero:
Camarero, ¿El pescado viene solo?
No, se lo traigo yo.
¿Qué le dijo un plátano a una gelatina?
Todavia no me desnudo y ya estas temblando.
Doctor, doctor tengo complejo de perro.
¿Desde cuándo?
Desde que era cachorro..
Pepito, dame un ejemplo de dilatación debido al calor.
Hummm, en verano los días son más largos.
¿Cuál es el animal que no come los domingos?
El que se muere el sábado.
- José!!, grita el jefe de sección; acaso no sabe que esta prohibido beber durante el trabajo.
- No se preocupe jefe, no estoy trabajando.
Definición de Candidato: Persona que obtiene dinero de los ricos, y votos de los pobres, con la promesa de proteger a unos de los otros.
¿Qué hay que darle a un elefante con diarrea?
Espacio, mucho espacio.
El compañero de Jaimito se ha quedado dormido, y el profesor le dice: Jaimito, despierta a tu compañero.
Despiértelo usted, que usted le ha dormido.
¿Cuál es el animal que da más vueltas después de muerto?
El pollo asado.
Salen dos borrachos de un bar y uno le dice al otro:
¿Tomamos un taxi?
¡No, más mezclas no!
Es una pareja, y le dice el hombre a la mujer:
Cariño, dime una palabra con amor. -AMORTIGUADOR.
Había un hombre con tan mala suerte, pero con tan mala suerte, que se lanzó al vació y estaba lleno.
¿Cómo se llama un pez que cae del 15° piso?
Aaaaaaa...tún.
A ver, Jaimito, ¿Qué me dices de la muerte de Napoleón?
Que lo siento mucho, señorita.
Este mensaje es para...
Esas personas que nos ven y conocen nuestro estado de ánimo.
Esas personas a las que les cuentas tus tropiezos.
Esas personas que te hacen favores
. Esas personas que te han inspirado para alcanzar tus metas. Esas personas que han salido contigo en una fotografía.
Esas personas con las que te diviertes.
Esas personas con las que has conocido lugares nuevos y has vivido increíbles aventuras.
Esas personas que en el momento que lo necesitaste te ayudaron con tu trabajo, que comparten el almuerzo contigo, que te saludan amigablemente cuando te ven, que te envían chistes y mensajes para tu crecimiento personal.
Recordarte que aunque las personas cambian y sus vidas se reorganizan, los amigos deberían ser amigos para siempre, aunque no tengan nada en común, solo el compartir los mismos recuerdos. Aprecio que estés ahí.
Con esto, date cuenta de lo afortunado que eres por tener unos amigos tan especiales que has hecho durante el paso de los años.
preocupamos por ellos y que los apreciamos. Algunas veces estamos tan ocupados o tan involucrados en otras cosas que nos alejamos de nuestros amigos.
Que tengas una hermosa Navidad y un buen año nuevo 2010
A veces, vemos a nuestros amigos como algo seguro y no les dejamos saber que nos
Si antes de besar a la persona amada habéis contemplado las estrellas, no la besaréis de la misma manera que si sólo habéis mirado las paredes de vuestra habitación.
- Maeterlinck
Un beso es algo que no se puede dar sin recibir. anónimo
-
El más difícil no es el primer beso, sino el último.
- Paul Géraldy
Un beso son mil palabras. - anónimo
Los besos son como las cerezas: uno lleva a otro.
- proverbio italiano
Un beso es como beber agua salada, bebe y tu sed aumentará. –
proverbio chino
El auténtico paraíso ya no está en el cielo: se encuentra en la boca de la mujer amada
- Théophile Gautier
.
Si tu beso tiene el ardor del sol, la rosa te dará todo su perfume.
- proverbio kurdo
El beso es al amor lo que el rayo al trueno
. proverbio espaìol
El beso es un mordisco que aprendió educación.
-Tolis Van
-
Cuando veas un hombre bueno, trata de imitarle; cuando veas a uno malo,
examínate a ti mismo. - Confucio
Una demostración de envidia es un insulto a uno mismo.
- Yevgeny Yevtuschenko
El odiar a la gente es como quemar tu casa para deshacerte de una rata.
- Harry Emerson Fosdick
El que te habla de los defectos de los demás, con los demás hablará de los tuyos.
- Denis Diderot
No hay amor más sincero que el amor a la comida.
- George Bernard Shaw
Es hora de bajar de peso cuando vas a la playa y, al estar tomando el sol sobre la arena, unos ecologistas intentan devolverte al mar. - César Octavio López
que un cop ja fos a dins d’aquesta casa
ja ningú més me veuria… Era mentida…
Bona tarda. Benvingudes a Amb veu de dona! El programa d’avui l’hem dedicat al món del teatre. Per això us he volgut llegir el començament de La infanticida, obra de Caterina Albert, més coneguda per Víctor Català. L’he escollida perquè s’està representant actualment en el teatre Romea de Barcelona. Per cert, noies, algun dia hauríem de parlar d’aquesta escriptora. Es mereix que li dediquem una secció en el nostre programa. Què me’n dieu? Però això serà un altre dia...
Comencem el programa d’avui. Us volem recordar que esteu sintonitzant Mataró Radio. I us convidem que continueu amb nosaltres durant el programa Amb veu de dona. Gràcies per ser aquí amb nosaltres. I gràcies, també, a tothom que, cercant una emissora, us atureu en el dial 89 punt 3 FM. Aquí sempre ens trobareu els dijous de cada quinze dies, sobre les 6h de la tarda.
La Lea i la Nati han fet un article en el que parlen del teatre social com a llenguatge de relació entre actors i públic. Dues veus per a la secció d’Opinions!
PALOMA AZPILICUETA i PILAR CONZÁLEZ BIESCAS
del CENTRE DE PSICOLOGIA DE MATARÓ
Les Dones i la Formació
Crec que les dones tenen/tenim, hem tingut sempre un enorme interès per aprendre, una gran disponibilitat per entendre noves situacions i problemàtiques que ens permeten, per exemple, comprendre millor els nostres fills, connectar amb els seus desitjos, il.lusions i projectes. Tot això, per definició, en tractar-se de noves generacions, són coses noves i diferents, perspectives diverses o desconegudes.
Amb aquesta base de curiositat, interès i apertura mental cap a noves situacions i contextos, s’entén fàcilment l’enorme implicació i presència de les dones en la formació, a tots nivells: escolarització obligatòria (on les nenes treuen més bones notes que els nens), escoles d’adults, formació ocupacional o professional i, fins i tot, la formació universitària on, actualment, les dones són majoria entre els alumnes.
I això no es dóna només entre les joves. Recordem l’àvia bloguera de Galícia, i, molt més a prop nostre, l’Encarna Siles, també àvia i bloguera i membre de Dones Reporteres de Mataró.
Les reflexions que el feminisme va aportar al pensament contemporani —que tant van sorprendre i inclús escandalitzar en el seu moment— han arrelat molt profundament en el cos social i, com a conseqüència, ja no és notícia que una dona ocupi qualsevol lloc de treball dels més especialitzats; ja gairebé no és notícia que una dona sigui ministra, o regidora, o consellera. Les dones han vist les portes obertes per treballar, participar en la vida pública i social (abans un terreny prohibit per a elles) i, evidentment, per formar-se. I han aprofitat l’ocasió al màxim, s’hi han agafat amb les dues mans, per dir-ho així.
De tota manera, sempre hi ha hagut dones molt interessades pel coneixement i dones sàvies, encara que d’elles se’n parlava ben poc, i sovint “s’apuntaven” en el compte del seu marit coses que havien pensat o escrit elles. I també, molt abans que existís el moviment feminista, hi ha hagut dones que han portat molt lluny el seu desig de saber, i la societat els hi ha reconegut. Penso, per exemple, en dues Premi Nobel molt conegudes i científiques ambdues: la polonesa Marie Curie, que ho va ser junt amb el seu marit, i la italiana Rita Levi-Montalcini, que encara viu i continua en actiu als seus cent anys.
Les dones tenim un enorme potencial d’aprenentatge, i som un “filó” que pot fer aportacions interessants i útils a la societat en molts àmbits i terrenys diferents, col.laborant a enfrontar de manera creativa i innovadora situacions difícils, com per exemple la crisi actual.
Paloma Azpilicueta i Pilar González Biescas
Centre de Psicologia de Mataró
Camí Ral, 552
Telèfon 93-799 65 96
Un programa de rehabilitació cognitiva guanya el premi Tec-In dependent
El guardó està promogut per la Fundació Hospital i el TecnoCampus i vol potenciar les noves tecnologies en l'àmbit de la dependència
per J. Vives - fotos Fundació Hospital - 08/11/2007 15:55 (100 lectures)
La presidenta de la Fundació Hospital, Carme Esteban, entregant el premi a Josep Maria Ramírez de la Fundació Privada Institut de Neurorehabilitació Guttman
Un projecte de desenvolupament d’un programa clínic de rehabilitació cognitiva en el traumatisme craneoencefàlic ha estat el guanyador de la primera edició del Premi Tec-In Dependent, que atorga conjuntament la Fundació Hospital i la Fundació TecnoCampus. El guanyador del premi, impulsat amb la voluntat de promoure projecte i aplicacions en Noves Tecnologies que millorin la qualitat de vida de les persones dependents, s’ha donat a conèixer aquest dijous, dia 8, al migdia en un acte celebrat a la seu de la Fundació Hospital. Josep Maria Ramírez ha estat l’encarregat de recollir el premi per aquest projecte desenvolupat per la Fundació Privada Institut de Neurorehabilitació Guttman. El projecte consisteix en una Plataforma de Realitat Virtual que ha de permetre una rehabilitació més intensiva, personalitzada, monitoritzada i ecològica, ja que atén el pacient a domicili reduint els costos de desplaçament i evitant la distorsió de les activitats diàries de la resta de la família.
L’acte d’entrega del premi forma part d’un dels més de 60 actes que es fan arreu del món amb motiu del Dia Mundial per la Usabilitat. En la iniciativa d’aquest guardó hi ha participat també la Fundació Vodafone. En la seva primera convocatòria, s’han presentat un total de set projectes que aborden des de diferents vessants la millora de la qualitat de vida de les persones amb dependència mitjançant la tecnologia. El projecte guanyador s’ha emportat un premi de 9000 euros.
La presidenta de la Fundació Hospital, Carme Esteban, ha explicat que l’entitat aposta per aquest premi "de manera rotunda" perquè neix amb la doble voluntat d’ajudar "les persones més vulnerables" i al mateix temps d’aplicar les noves tecnologies en l’àmbit de l’ajuda a la dependència. Per la seva banda, la presidenta de la Fundació TecnoCampus, Alícia Romero, ha destacat el fet que aquest premi "evidencia la connexió que el TecnoCampus pot aconseguir amb la societat”. Segons Romero, el premi forma part "d’un projecte més ambiciós que vol convertir Mataró en una ciutat laboratori", on es puguin testejar productes que després es puguin aplicar a diversos indrets. En aquest sentit, Ramírez, de la Fundació Guttman, ha explicat en recollir el premi que la voluntat és provar el programa de rehabilitació cognitiva a la ciutat de Mataró. A més, ha instat a la fundació Vodafone a continuar implicant-se en el projecte "ja que ens hi juguem molt, perquè hem descobert una cosa nova que ara hem de saber vendre".
Hoy quiero poner algo en el bloc
ayer el programa de Radio nos gusto mucho era todo sobre las Dones y las personas que lo comentaron eran una grade profecionales doy las gracias a todos
EL RENCUENTRO CON MI NIÑA INTERIOR
En el espejo de un lago
Tan claro como la luz de día,
Estaba reflejado mi pasado
Y pude ver, la mirada inocente de una niña.
Era yo, con mis sueños y fantasías,
Mi mano, quiso tocar su cara inocente;
Pero, como un espejo roto, el cristal del agua se esparcía.
En mi alma quedaba solamente, la decepción de mi mente.
Cabizbaja, miraba hipnotizada el lago,
En él veía, mi cara llena de años
Pero sonreía, quería a la niña que fui, a mi lado
Pues, de tanto mirar, tenía los ojos cansados.
Al fin pude escuchar la voz de mi niña, que me decía;
Eres ya una abuela, mi sombra crecida,
Yo, viviré siempre mientras tú vivas
Porque, soy tu voz de la imaginación y de la fantasía.
Sé que algún día, cogidas de las manos,
Nos iremos las dos, volando al cielo;
Pero en esta vida, quedarán nuestros pasos marcados,
Porque este ha sido siempre, tu afán y mi anhelo.
Aprendí de ti lo mejor papa,
Perseverancia, honradez, amor
Con la frente bien altiva
¡Trabajando siempre...con tesón!
Aprendí de tu honradez, tu respeto
Y tu valor, tus respuestas a mis dudas
Con tus bellos ojos verdes...
Tu mirada penetrante,
Amorosa y delirante.
Callado, siempre enamorado,
De tus libros, de la música...
De tus hijos...del amor. Y, poco a poco, a paso lento
Con tu temple,
Fuiste dejando un vació
En mi triste corazón...
Sabiendo tu, que quedarías dormido,
No pudiendo yo intentar
Haberte retenido. ¡Cuanto aprendí de ti!
¡Ay! ... ¡Mi viejo querido!
Respete tus canas, siempre te di abrigo...
Aprendí tu enseñanza...la cual,
A otros, le he ofrecido.
Que falta me haces, mi viejo,
Mi viejo querido...
Tus sabios consejos
De siempre...fuiste mi delirio,
Te llevo en mi alma...
Siempre conmigo.
Lo aprendido de ti papa,
Nunca lo olvido.
Por siempre serás mi viejo,
Mi padre adorado y querido...
Y yo, seguiré siendo tu niña,
La que aprendió tus consejos...
Aquella que ya hoy ha crecido. ¡Lo que aprendí de ti Papa!...
¡De cuanto me ha servido! Cristal
Me diste la vida
como una chispa de luz y llegue yo al mundo
en una noche de cielo azul..
Te mire desde niña,
como el Padre perfecto,
con esas manos tan fuertes
que me cuidaron
a cada momento......
Crecí y aun fui conociendo
a un Padre alegre y tierno,
lleno de alegría y de sueños.
Buscabas lo mejor para darnos
sufriendo en lo más intenso,
sin pensar que con tu cariño,
tu nos dabas todo lo bueno.
Padre... Que palabra tan hermosa,
que encierra tantos amores...
Un Padre es lo más bello y grande
que un hijo puede desear
y tu junto a mi Madre...
A sus hijos saben amar.......
L’any 2002 es va aprovar el Pla d’Acció pel Civisme a Mataró, que establia els objectius i àmbits que calia treballar per la promoció del Civisme a la ciutat.
L’any 2003 es va crear la secció de civisme que ha de treballar per millorar la convivència i el civisme a Mataró, per mitjà de la coordinació de les activitats municipals i de la participació de la ciutadania
L’any 2005 es va aprovar l’Ordenança de Civisme, que a més a més preveu la possibilitat d’optar, en determinats casos, per realitzar una prestació alternativa a la sanció econòmica en una entitat o en un servei municipal.
També es va iniciar la primera campanya informativa i de sensibilització amb un equip d’informadors cívics
Generalització i ampliació a tota la ciutat del Servei de Mediació Ciutadana, amb l’objectiu de solucionar conflictes entre dues parts de forma dialogada.
L’any 2006 es va posar en funcionament un servei gratuït, el Telèfon del Civisme 900 859 009, per fer arribar de forma fàcil a l’Ajuntament aquest tipus d’incidències i per facilitar el nou sistema de recollida domiciliària de mobles i voluminosos.
Un joven reportero, después de hacer una entrevista a una anciana que acaba de cumplir los 115 años, dice:
- Espero volver a el año que viene para entrevistarla otra vez.
- Claro, todavia es usted bastante joven.
El abogado al homicida:
- Sinceramente, no se qué decir para librarte de la silla eléctrica.¿Por qué no dices que has sido tú
-?Dos abogados en un viaje de trabajo:
- Oye, ?por qu? cuando escribes a tu mujer sacas una copia de la carta, es que no quieres repetirte?
- ?Que va!, lo que temo es contradecirme.
-? Viejo! Dijo milagro, N0 RESURRECCI?N.Los dos abuelos hablaban con orgullo de sus respectivos nietos. -El mio - dice uno- tiene cuatro meses y ya anda perfectamente. -A esa edad- dice el otro- mi nieto tambien sabia caminar, pero como era muy listo prefería que lo llevasen en brazos .
Un anciano millonario, muy enfermo, llama a su sobrino a la cabecera de su lecho: - he decidido legarte toda mi fortuna. - ?Oh!, mucha gracias, ?que puedo hacer yo por ti - Pues empieza por quitar el pie del tubo del ox?geno.
Un joven reportero, después de hacer una entrevista a una anciana que acaba de cumplir los 115 años, dice: - Espero volver a el año que viene para entrevistarla otra vez. - Claro, todavia es usted bastante joven.
"Un hijo mal amado es un hombre perdido" (Gilbert Cesbron) "Cuando educas a tu hijo educas también a tu nieto" (El Talmud) "Enseñar es aprender dos veces" (Joseph Joubert) "Los ejemplos corrigen mucho mejor que las reprimendas" (Voltaire) "Educad a los niños y no será necesario castigar a los hombres" (Pitágoras) "El secreto de la educación está en el respeto al discípulo" (Ralph W. Emerson) "Enseñar a quien no tiene curiosidad por aprender es sembrar un campo sin ararlo" (Rchard Whately) "El principio de la educación es predicar con el ejemplo" (A.R.J. Turgot) "Un profesor trabaja para la eternidad: nadie puede predecir dónde acabará su influencia" (H.B. Adams) "La educación es la puerta a los demás derechos" (Katerina Tomasevski) "El espíritu de la educación es el conocimiento, no de los hechos, sino de los valores" (Willian R. Inge) "Educar no es dar carrera para vivir, sino templar el alma para las dificultades de la vida" (Pitágoras) "Si domas a un caballo con gritos, no esperes que te obedezca cuando le hables" (Dagobert D. Runes) "La educación consiste en enseñar a los hombres, no lo que deben pensar, sino a pensar" (Calvin Goolidge) "Si cree usted que la educación es cara, pruebe con la ignorancia" (Derek Bok) "Nunca escribo mi nombre en los libros que compro hasta que los he leído, porque sólo entonces pudo decir que son míos". (Carlo Dossi). "No es mejor maestro el que sabe más, sino el que mejor enseña". (Vanceli) "La utilidad de los libros es que inspiran y ayudan al hombre para entender y descifrar su propio corazón". (Vicente Ferrer). "La mayor sabiduría que existe es conocerse a uno mismo" (Galileo Galilei) "El libro es un alimento que no tiene fecha de caducidad". (Josep Mª Espinás) Lo que aprendes estudiando se olvida viviendo; lo que aprendes viviendo no se olvida estudiando. Si quieres aprender para siempre no estudies, ¡vive!. "La educación y la cultura son la base del progreso y de la felicidad de los pueblos". (de autor que ignoro)
El pesimista se queja del viento, el optimista espera que cambie, el realista ajusta las velas. WILLIAM ARTHUR WARD
El secreto de la felicidad está en contar las bendiciones, no los cumpleaños. SHANNON ROSE (en “The Journal Street”).
Cuando por los años no puedas correr, trota; cuando no puedas trotar, camina; cuando no puedas caminar usa el bastón. ¡¡Pero no te detengas!! HÉCTOR ALVAREZ (Monterrey, México).
El optimismo perpetuo multiplica las fuerzas. COLIN POWELL
El hombre más dicha alcanza obrando el bien, cuando de día en día en el camino de virtud avanza. DANTE ALIGHIERI
Las grandes alegrías como los grandes pesares, son silenciosas.Por eso mucha gente cree que mi vida llena de pesares está.
Pocas cosas bastan para hacer feliz a un hombre sensato, pero nada puede satisfacer a un necio, por eso son tan infelices casi todos los hombres. ROCHE FOUCAULD
El hombre que dice que no ha nacido feliz podría, por lo menos, llegar a serlo por la felicidad de sus amigos o de cuantos le rodean. La envidia le impide este último recurso. JEAN DE LA BRUYERE
El placer es felicidad de los locos, la felicidad es placer de los sabios. JULES BARBEY DÁUREVILLE
La alegría más grande es la inesperada. SÓFOCLES
La felicidad persigue siempre a la persona que se siente agradecida para con su Dios, tranquila con su conciencia, y fiel a sus valores.
El hombre inmerso en la felicidad, no la reconoce.
Solo hay una forma de resistir el frío, estando contento de que haga frío.EMILE AUGUSTE CHARTIER
Siempre que hay alegría hay creación. Mientras más rica la creación, más profunda es la alegría. HENRY BERGSON
La verdadera alegría nace de la buena conciencia. ERASMO DE ROTTERDAM
Las más excelsas, las más variadas y duraderas alegrías son las espirituales. A. SHOPENHAUER
Me apresuro a reírme de todo, para no verme obligado a llorar. PIERRE A. BEAUMECHAIS
Se acabó y ya no hay remedio, lo cual es un consuelo.
La verdadera humildad consiste en estar satisfecho.HENRY FRAMIEL
Nada nuevo surge sin la muerte. HERMAN HESSE
No temas a las tinieblas, si llevas la luz dentro de tí. SIVANANDA
Cuando más se aproxima la aurora, más oscura es la noche. Ma.AUGUSTA TRAPP
El que tiene fé en sí mismo no necesita que los demás crean en él. MIGUEL DE UNAMUNO
El cielo no se nos muestra siempre azul, hay que aprender a verlo tras las nubes.
En el espejo de un lago Tan claro como la luz de día, Estaba reflejado mi pasado Y pude ver, la mirada inocente de una niña.
Era yo, con mis sueños y fantasías, Mi mano, quiso tocar su cara inocente; Pero, como un espejo roto, el cristal del agua se esparcía. En mi alma quedaba solamente, la decepción de mi mente.
Cabizbaja, miraba hipnotizada el lago, En él veía, mi cara llena de años Pero sonreía, quería a la niña que fui, a mi lado Pues, de tanto mirar, tenía los ojos cansados.
Al fin pude escuchar la voz de mi niña, que me decía; Eres ya una abuela, mi sombra crecida, Yo, viviré siempre mientras tú vivas Porque, soy tu voz de la imaginación y de la fantasía.
Sé que algún día, cogidas de las manos, Nos iremos las dos, volando al cielo; Pero en esta vida, quedarán nuestros pasos marcados, Porque este ha sido siempre, tu afán y mi anhelo.
A MI PADRE Papa, hombre lleno de virtudes nos hiciste tan felices a mis hermanos y a mamá, aún hoy, en tus avanzados años que el tiempo ha bañado, tus cabellos de plata tu cuerpo ya cansado, y apenas puedes caminar, todavía te preocupas Por todos nosotros Y preguntas por todos, desde el más pequeño hasta el más grande. Tu justicia por los pobres y tu bondad por los necesitados lo llevo de herencia querido papá. Hoy que es tu Día quiero decirte que me siento orgullosa de ser tu hija. Dios te bendiga querido papá
Por Mary Torres Gracia por este poema tan precioso un saludo Encarna espero que sigas haciendo poemas siempre
JAVIER NAYA Aprendí el amor con tus besos a la luz de la lumbre que quema y crepita en el corazón del hombre; contigo aprendí el amor a la luz de la lumbre y por amor empecé a quererte una noche oscura y fría, y cuánto más aprendo, a la luz de la lumbre, más caigo en la cuenta, más te quiero todavía, y cuánto más te quiero, a la luz de la lumbre más me arrimo en silencio con el semblante serio y el corazón ardiendo junto al reflejo del fuego que crepita y nos calienta a la luz de la lumbre.
Los poemas me alegran el Corazón un saludo para los Poetas Encarna
- Quants anys fa que varen posar-se en funcionament les Escoles d'Adults i a quina necessitat responia?
- Qui fa majoritàriament us de l'Escola d'Adults? Més dones que homes? Més joves que adults?...
- Com ha evolucionat , amb la realitat dels nous ciutadans, les Escoles d’Adults?
- En el programa d'estudis entren més matèries que les estrictament curriculars? Per exemple: sortides, lligams amb el barri....?
- A Mataró hi ha suficient cobertura a la demanda de places a l'Escola d'Adults?.
- Una última pregunta, Ester: L'Ensenyament, com altres professions de continguts més social, son escollides preferentment per dones: a que creus que és degut?.
Gracies Ester per ser aquí amb nosaltres, creiem que és molt important que la veu de tota aquesta xarxa de serveis que existeix a la nostra ciutat arribi a la majoria de ciutadans, per poder fer us, per millorar-la i defensar-la com eina fonamental del nivell cultural d'un país.
La dona és, a vegades, la “sacrificada”, qui ha deixat enrere les seves ambicions i ha hagut de posar en primer terme als altres. Però els temps estan canviant i ara la dona sap molt més el que vol i com ho vol. Tant el moviment feminista com la democràcia han fet que la veu de la dona sigui escoltada i no hagi d’emmotllar-se per força a un paper preestablert per d’altres. Potser el més important és que, ara, la dona pot escollir el que vol. Si vol o no tenir fills i el millor moment per tenir-los, si vol o no treballar en el món laboral, etc.
Tot i així, conec dones que diuen: “Jo no he treballat mai”, i en realitat volen dir que no han treballat fora de casa, però el cas es que no paren quietes en tot el dia, no disposen ni un minut per elles, des d’aixecar els nens, fer els esmorzars, portar-los a escola, posar una rentadora, fer la compra, els llits, netejar la casa, recollir, endreçar, estendre la bugada, fer el dinar... Uf! Quin cansament! Després, endreçar la cuina i encara recollir els nens, berenars, planxar, banyar-los, fer el sopar, pijames i a dormir. A les 9 de la nit no han tingut ni un minut per elles. Això pot ser una altra cosa si aquesta feina és compartida pel marit. Si entre tots dos s’encarreguen dels fills i de la llar.
Algunes dones es plantegen fer activitats a partir del moment en que els fills ja es fan grans. Tenen gairebé els cinquanta i es qüestionen “encara estic a temps? Què diran de mi: mira aquesta dona tan gran i que ara es posa a estudiar!. Però si no sé fer rés!”
Tant de bo serveixi aquesta petita reflexió perquè moltes dones donin el pas, s’atreveixin a renovar-se, a ampliar els seus horitzons, a fer noves relacions, a formar-se i preparar-se millor, descobrir coses noves que els permeti eixamplar el món de coneixements. I el més important: fer quelcom que els vingui de gust. Ocupar-se d’elles.
Hi ha tantes coses interessants a fer:
-aprendre a utilitzar l’ordinador, introducció a la informàtica, Internet.
-millorar el català, el castellà. Introduir alguna llengua estrangera.
-fer activitats físiques. Gimnàstica, aprendre a ballar, natació.
-activitats artístiques: pintura, restauració de mobles.
-fer activitats altruistes, col·laboracions en ONG, o en entitats socials.
-o perquè no? Preparar la prova d’accés a la Universitat. Poder fer uns estudis superiors.
No és cap bogeria. És una necessitat. La necessitat de tenir espais propis, la necessitat de millorar l’autoestima i sentir-se valorades, la superació personal de pensar que és capaç d’això i de molt més i, especialment, de sortir del petit món de la llar i ampliar horitzons.
L’activitat ens aparta de les “cabòries” –com diria el personatge de “Polònia”-, ens neteja la ment i ens allunya del “em fa mal aquí, em fa mal allà” i sobretot ens enriqueix perquè, com sabeu, “el saber no ocupa lugar”.
Pilar Gonzàlez repassa el paper de les regidores mataronines des de 1979
En total hi ha 20 dones que han estat edils durant 28 anys fins l’arribada de la llei sobre la paritat en el 2007
per S. F. - fotos Cedides - 12/03/2009 19:00 (468 lectures)
L’ex-regidora socialista Pilar Gonzàlez ha realitzat un treball en el que ha repassat el paper de les regidores que han format part del consistori entre la restauració de la democràcia el 1979 fins a l’entrada en vigor de la llei de paritat que obliga a tenir un 50% de les dones dins les llistes electorals. Sota el nom 'Dones regidores a Mataró 1979 - 2007', aquesta feina, que es va presentar dissabte passat a la Nau Gaudí amb un col·loqui amb les protagonistes de la publicació, tenia com idea principal la de mostrar com “es conciliava la vida privada amb el càrrec públic” en les diferents èpoques i conèixer la visió de cadascuna d’elles tant “des del govern com des de l’oposició”. En total, una vintena d’edils femenines han repassat les seves vivències al consistori en un treball que està pensat per “poder-se publicar fàcilment”. El format ha estat d’entrevistes que han servit per conèixer professió anterior, compatibilitat i visió política de cadascuna de les edils que han passat per aquests 28 anys.
L’autora d’aquesta obra ha destacat alguna de les idees que es van poder escoltar per les dones regidores i ex-regidores presents en la presentació de l’obra, i que també en formaven part. “Es va assenyalar que no hi ha habilitats diferents entre homes i dones, però sí que és diferent la manera de fer”. En aquest sentit, Gonzàlez ha explicat que les dones acostumen “ a veure la ciutat de manera més quotidiana, amb petites coses enfront dels grans reptes”. També es va debatre el tema sobre les regidories ‘Maria’, aquelles de poc pes i tipificades “per a dones”. L’ex-regidora ha explicat que a Mataró, s’ha donat el cas d’invertir-se en més d’una vegada els papers. “Serveis Centrals, una regidoria important, després de 28 anys ha estat en mans majoritàriament de dones”, ha citat com exemple. D’altra banda, ha afirmat que una que podria semblar més destinada a dones, així passa en molts municipis, com la regidoria de Benestar, també ha estat en mans d’homes molts anys a Mataró, posant de relleu que no hi ha carteres prefixades per gènere.
Gonzàlez ha explicat que prové d’un partit on inicialment tenia fa més de vint anys l’obligació d’establir un 12% de quota de dones en les llistes. “Jo al principi m’hi vaig oposar, perquè era de les que apostava per la vàlua de cadascú i no per la quota, però amb el temps he canviat d’opinió”, ha afirmat Gonzàlez. L’ex-regidora creu que les quotes “són necessàries per donar l’empenta definitiva a dones que tenen molta vàlua per demostrar però que no s’atreveixen a exercir un càrrec públic”. Tot i això, l’ex-regidora no s’atreveix a aventurar quan hi haurà una alcaldessa a la ciutat. “No sé si queda molt o poc, però tant bé ho pot fer un home com una dona”. Això sí, “algun dia arribarà”.
Gent gran de Mataró participa en un projecte per preservar els seus records
La iniciativa, promoguda pel Ministeri d'Indústria, consisteix en enregistrar el testimoni de les persones grans i publicar-lo a Internet
per S.F./J.V. - fotos R. Gallofré - 18/09/2008 18:23 (369 lectures)
Maria Xibillé. Mercè Gonzàlez
Maria Xibillé té 70 anys. Amb una planxa de les antigues a la mà, recorda a la seva àvia i repassa els canvis que hi han hagut en la societat, la família o a Mataró entre d’altres coses. Mercè Gonzàlez, nascuda l’any 1926, explica com antigament recollien el carbó que sobrava dels trens per poder-lo vendre després. Aquests són dues de la cinquantena de mataronins que participen en l’Arxiu de l’Experiència, un projecte promogut pel Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç amb l’objectiu de recollir el testimoni vital de la gent gran. L’objectiu és vetllar perquè la memòria de la gent gran no es perdi i que el seu testimoni i les seves aportacions formin un seguit de continguts que ajudaran a conservar l’herència històrica d’un territori i d’una època.
“És una experiència bonica per poder recordar”, explica Xibillé, qui al principi tenia els seus dubtes sobre si apuntava a la iniciativa: “Primer ningú volia, però al final déu n’hi do la gent que s’hi ha afegit”. Ella ho va fer a través del Casal del Pla d’en Boet, i troba interessant “poder explicar coses que ens han passat”. Xibillé ha destacat “la llibertat en les famílies a l’hora de poder fer i desfer” i “la llibertat de les dones”, en part gràcies a que els homes “ajuden més en les tasques de casa”, com a principals diferències de la seva joventut i la societat actual. Xibillé també ha repassat la seva relació amb una àvia que recorda per la planxa però que per diversos motius “no estimava”. Per la seva banda, Mercè Gonzàlez ha preferit parlar d’un anècdota de fa uns quants anys: “Vivíem al costat de l’antiga estació de tren, i allà, quan netejaven els trens, ràpidament agafàvem tot el carbó que deixaven estigués fred o calent”. Això ha servit perquè Gonzàlez, que s’ha apuntat a la iniciativa mitjançant el Casal Jaume Terradas, recordés com era Mataró: “molt diferent, de fet jo vivia a tocar del mar en unes cases que ja no existeixen”.
Aquest projecte s’emmarca en el Plan Avanza, que pretén millorar la qualitat de vida de les persones a partir d’una utilització de les noves tecnologies. Per això, els participants a l’Arxiu de l’Experiència enregistren un petit vídeo on relaten les seves experiències, i que s’aniran penjant al portal didàctic (www.archivodelaexperiencia.es), que recollir la memòria col·lectiva de la gent gran del país. Durant la tarda d’aquest dijous, dia 18, està previst que vagin passant persones dels diversos casals mataronins perquè puguin explicar les seves vivències i els seus records.
La regidora de Gent Gran, Núria Aguilar, explica que els primers en interessar-se per aquest projecte a Mataró van ser els membres del Casal de la Gent Gran del Parc. Posteriorment, el Ministeri va contactar amb l’Ajuntament per tal que coordinés la participació en la iniciativa. El consistori va fer una crida entre els vuit casals de la gent gran que hi ha a la ciutat, a la qual van respondre una cinquantena de persones. La campanya, que va començar l’octubre de l’any passat a la Coruña., ha arribat aquesta setmana a Mataró. Des del passat dia 16 i fins el proper dia 26, la gent gran enregistra les filmacions a Can Palauet. Aquests vídeos es podran veure a la web de l'Arxiu de l'Experiència d'aquí a uns dos mesos. Aguilar destaca també de la iniciativa el fet que permetrà acostar internet a la gent gran.
Pilar Gonzàlez repassa el paper de les regidores mataronines des de 1979
En total hi ha 20 dones que han estat edils durant 28 anys fins l’arribada de la llei sobre la paritat en el 2007
per S. F. - fotos Cedides - 12/03/2009 19:00 (426 lectures)
L’ex-regidora socialista Pilar Gonzàlez ha realitzat un treball en el que ha repassat el paper de les regidores que han format part del consistori entre la restauració de la democràcia el 1979 fins a l’entrada en vigor de la llei de paritat que obliga a tenir un 50% de les dones dins les llistes electorals. Sota el nom 'Dones regidores a Mataró 1979 - 2007', aquesta feina, que es va presentar dissabte passat a la Nau Gaudí amb un col·loqui amb les protagonistes de la publicació, tenia com idea principal la de mostrar com “es conciliava la vida privada amb el càrrec públic” en les diferents èpoques i conèixer la visió de cadascuna d’elles tant “des del govern com des de l’oposició”. En total, una vintena d’edils femenines han repassat les seves vivències al consistori en un treball que està pensat per “poder-se publicar fàcilment”. El format ha estat d’entrevistes que han servit per conèixer professió anterior, compatibilitat i visió política de cadascuna de les edils que han passat per aquests 28 anys.
L’autora d’aquesta obra ha destacat alguna de les idees que es van poder escoltar per les dones regidores i ex-regidores presents en la presentació de l’obra, i que també en formaven part. “Es va assenyalar que no hi ha habilitats diferents entre homes i dones, però sí que és diferent la manera de fer”. En aquest sentit, Gonzàlez ha explicat que les dones acostumen “ a veure la ciutat de manera més quotidiana, amb petites coses enfront dels grans reptes”. També es va debatre el tema sobre les regidories ‘Maria’, aquelles de poc pes i tipificades “per a dones”. L’ex-regidora ha explicat que a Mataró, s’ha donat el cas d’invertir-se en més d’una vegada els papers. “Serveis Centrals, una regidoria important, després de 28 anys ha estat en mans majoritàriament de dones”, ha citat com exemple. D’altra banda, ha afirmat que una que podria semblar més destinada a dones, així passa en molts municipis, com la regidoria de Benestar, també ha estat en mans d’homes molts anys a Mataró, posant de relleu que no hi ha carteres prefixades per gènere.
Gonzàlez ha explicat que prové d’un partit on inicialment tenia fa més de vint anys l’obligació d’establir un 12% de quota de dones en les llistes. “Jo al principi m’hi vaig oposar, perquè era de les que apostava per la vàlua de cadascú i no per la quota, però amb el temps he canviat d’opinió”, ha afirmat Gonzàlez. L’ex-regidora creu que les quotes “són necessàries per donar l’empenta definitiva a dones que tenen molta vàlua per demostrar però que no s’atreveixen a exercir un càrrec públic”. Tot i això, l’ex-regidora no s’atreveix a aventurar quan hi haurà una alcaldessa a la ciutat. “No sé si queda molt o poc, però tant bé ho pot fer un home com una dona”. Això sí, “algun dia arribarà”.
Obert el termini per optar als pisos protegits del carrer Churruca
Es tracta de nou pisos d'entre 36 i 57 metres quadrats que s'adjudicaran amb aparcament i, alguns d'ells, també amb traster vinculat
per capgros.com - fotos R. Gallofré - 14/04/2009 17:50 (573 lectures)
La construcció dels pisos del carrer Churruca El termini per sol·licitar un dels nous habitatges públics de venda que s’estan construint al carrer Churruca ja és obert. Els ciutadans tenen des d’aquest dimarts, dia 14 i fins el 15 de maig per presentar les sol·licituds. Els pisos estan ubicats en un edifici de quinze habitatges que fa cantonada al número 84-86 del carrer Churruca. Nou dels pisos estan protegits mentre que els sis restants es destinaran al reallotjament de famílies afectades per diferents processos urbanístics de la ciutat. La promoció, actualment en construcció, estarà enllestida durant el primer trimestre del 2010. La inversió prevista en aquesta obra és de 1,7 milions d’euros.
Els nou pisos protegits són de venda i tots ells s’adjudicaran amb la plaça d’aparcament, mentre que quatre porten també un traster vinculat. Aquest aspecte ha estat objecte de crítiques per part del grup municipal de CiU, que en el passat ple municipal celebrat el dia 2 va presentar un prec demanant que les promocions de pisos públics com les del carrer Churruca no facin obligatòria l’adquisició d’una plaça d’aparcament. En aquest sentit, el regidor d’habitatge Francesc Teixidó defensa que vincular l’aparcament al pis de protecció oficial permet als adjudicataris aprofitar-se de crèdits amb tipus d’interès per sota del de mercat.
Els pisos del carrer Churruca tenen una superfície que va dels 36 als 57 metres quadrats i compten amb un o dos dormitoris. L’edifici està equipat amb un sistema centralitzat de producció d’aigua calenta sanitària i calefacció per terra radiant, que funciona per plaques solars amb el suport de caldera de gas. El preu dels pisos oscil·la entre els 109.000 euros i els 176.000 euros en funció de la seva superfície, mentre que els trasters van dels 3700 als 4800 euros i les places d’aparcament costen 29.000 euros.
Els ciutadans interessats poden dirigir-se a les oficines d’Atenció Ciutadana, als centres cívics o a les oficines de Prohabitatge per obtenir i presentar els impresos de sol·licitud. Un cop finalitzat el termini, l’empresa municipal avaluarà les sol·licituds per seleccionar les que compleixin amb les condicions requerides i posteriorment publicarà la llista d’admesos i exclosos. Els admesos seran convocats per assistir al sorteig, que es realitzarà davant de notari.
L´IES Miquel Biada i l´empresa Procter & Gamble signen un conveni de formació.
(Ajuntament de Mataró 24.3.09)
S´adreça als professors i alumnes del centre i als treballadors de l´empresa
La presidenta de l´Institut Municipal d´Educació de Mataró (IME), Conxita Calvo, i el cap de Recursos Humans de l´empresa Procter & Gamble Mataró, SL, Antonio Ciller, han signat avui un protocol de col·laboració per a la formació específica en matèria industrial, branques d´Anàlisi i Control, Manteniment industrial i Administració.
L´empresa Procter & Gamble Mataró SL és una empresa de reconeguda experiència en l´àmbit de la producció, fabricació, compra, venda, importació, exportació i emmagatzemament de productes per a la indústria. Un 15% de la seva plantilla s´ha format a l´IES Miquel Biada.
L´IES Miquel Biada és el centre de formació professional de més tradició a la ciutat i està en contínua adaptació a les necessitats de l´entorn. En aquesta línia va adaptant la seva oferta educativa a les necessitats de la ciutat i la comarca i treballa per coordinar-se amb el teixit productiu de la ciutat.
Així, el conveni concreta que l´empresa Procter & Gamble:
. Possibilitarà la incorporació d´un professor a la seva activitat industrial i/o activitats formatives relacionades amb el sector industrial per tal d´actualitzar coneixements.
. Proporcionarà un entorn de pràctiques per als alumnes dels diferents cicles formatius implicats, una vegada els alumnes hagin acabat el primer any del cicle formatiu de Grau Mitjà o Grau Superior.
. Podrà contractar laboralment per un període determinat a l´alumne que més s´adapti a les seves necessitats, atenent al seu rendiment en les pràctiques conveniades a final de cada curs.
Per la seva banda, l´IES Miquel Biada:
. Es compromet a organitzar activitats de formació per als treballadors de l´empresa en matèria d´especialitats d´Anàlisi i Control, Manteniment industrial i Administració.
. - Proporcionarà a l´empresa alumnat format en les especialitats abans anomenades i introduirà formació tècnica relacionada amb Electricitat i Manteniment industrial
Aquest protocol de col·laboració, per dos anys prorrogable, s'emmarca en una línia de treball que busca la col·laboració formativa entre l'IES Miquel Biada i empreses de la comarca amb l'objectiu de trobar lligams entre la formació i la realitat empresarial. En aquesta línia, s´han signat convenis de col·laboració amb el Grup ADISA, l´empresa Cruxent i Automòbils ESERMA.
Un pasajero le toca el hombro al taxista para hacerle una pregunta. El taxista grita, pierde el control del coche, casi choca con un camión, se sube a la acera y se mete en un escaparate haciendo pedazos los vidrios. Por un momento no se oye nada en el taxi, hasta que el taxista dice: - 'Mire amigo, jamás haga eso otra vez! Casi me mata del susto!' El pasajero le pide disculpas y le dice: - 'No pensé que se fuera a asustar tanto si le tocaba el hombro' El taxista le dice: - 'Lo que pasa es que es mi primer día de trabajo como taxista' - ¿Y qué hacía antes? - Fui chofer de carroza funeraria durante 25 años'
.jpg)
Dos caballeros que se movían muy deprisa en el interior de un Hipermercado con sus carritos de compras se chocan. Uno le dice al otro:
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
