Poema

LA MEVA INFANTESA



Quan jo era petita era feliç

amb un caramel

embolicat en paper de cel•lofana,

amb el paper feia música, cantava i ballava.



Era feliç quan amb un cartró i una corda,

em feia a unes xancletes,

amb elles corria m’entrebancava i queia.



Era feliç quan al costat de la llar de foc agafava un carbó

i pintava qualsevol ximpleria i li posava nom.



Era feliç quan em sentia acollida

en els braços de la meva mare,

volia sentir-me tota la vida petita,

perquè els seus braços sempre poguessin,

arribar per a abraçar-me.



Llavors totes aquestes coses,

eren importants i grans.

Tan importants i grans que no les puc oblidar,

i avui em serveixin per a recordar



I a vegades vaig buscant algun caramel

que ho emboliqui un paper de cel•lofana,

i quan sento nostàlgia, intento fer música igual,

Però la musica sols fa soroll,

i només puc recordar.



María José Robledo

Poema

LA MEVA INFANTESA



Quan jo era petita era feliç

amb un caramel

embolicat en paper de cel•lofana,

amb el paper feia música, cantava i ballava.



Era feliç quan amb un cartró i una corda,

em feia a unes xancletes,

amb elles corria m’entrebancava i queia.



Era feliç quan al costat de la llar de foc agafava un carbó

i pintava qualsevol ximpleria i li posava nom.



Era feliç quan em sentia acollida

en els braços de la meva mare,

volia sentir-me tota la vida petita,

perquè els seus braços sempre poguessin,

arribar per a abraçar-me.



Llavors totes aquestes coses,

eren importants i grans.

Tan importants i grans que no les puc oblidar,

i avui em serveixin per a recordar



I a vegades vaig buscant algun caramel

que ho emboliqui un paper de cel•lofana,

i quan sento nostàlgia, intento fer música igual,

Però la musica sols fa soroll,

i només puc recordar.



María José Robledo
gracia MariaJose  por este poema tan bonito un beso Encarna