- Quants anys fa que varen posar-se en funcionament les Escoles d'Adults i a quina necessitat responia?
- Qui fa majoritàriament us de l'Escola d'Adults? Més dones que homes? Més joves que adults?...
- Com ha evolucionat , amb la realitat dels nous ciutadans, les Escoles d’Adults?
- En el programa d'estudis entren més matèries que les estrictament curriculars? Per exemple: sortides, lligams amb el barri....?
- A Mataró hi ha suficient cobertura a la demanda de places a l'Escola d'Adults?.
- Una última pregunta, Ester: L'Ensenyament, com altres professions de continguts més social, son escollides preferentment per dones: a que creus que és degut?.
Gracies Ester per ser aquí amb nosaltres, creiem que és molt important que la veu de tota aquesta xarxa de serveis que existeix a la nostra ciutat arribi a la majoria de ciutadans, per poder fer us, per millorar-la i defensar-la com eina fonamental del nivell cultural d'un país.
La dona és, a vegades, la “sacrificada”, qui ha deixat enrere les seves ambicions i ha hagut de posar en primer terme als altres. Però els temps estan canviant i ara la dona sap molt més el que vol i com ho vol. Tant el moviment feminista com la democràcia han fet que la veu de la dona sigui escoltada i no hagi d’emmotllar-se per força a un paper preestablert per d’altres. Potser el més important és que, ara, la dona pot escollir el que vol. Si vol o no tenir fills i el millor moment per tenir-los, si vol o no treballar en el món laboral, etc.
Tot i així, conec dones que diuen: “Jo no he treballat mai”, i en realitat volen dir que no han treballat fora de casa, però el cas es que no paren quietes en tot el dia, no disposen ni un minut per elles, des d’aixecar els nens, fer els esmorzars, portar-los a escola, posar una rentadora, fer la compra, els llits, netejar la casa, recollir, endreçar, estendre la bugada, fer el dinar... Uf! Quin cansament! Després, endreçar la cuina i encara recollir els nens, berenars, planxar, banyar-los, fer el sopar, pijames i a dormir. A les 9 de la nit no han tingut ni un minut per elles. Això pot ser una altra cosa si aquesta feina és compartida pel marit. Si entre tots dos s’encarreguen dels fills i de la llar.
Algunes dones es plantegen fer activitats a partir del moment en que els fills ja es fan grans. Tenen gairebé els cinquanta i es qüestionen “encara estic a temps? Què diran de mi: mira aquesta dona tan gran i que ara es posa a estudiar!. Però si no sé fer rés!”
Tant de bo serveixi aquesta petita reflexió perquè moltes dones donin el pas, s’atreveixin a renovar-se, a ampliar els seus horitzons, a fer noves relacions, a formar-se i preparar-se millor, descobrir coses noves que els permeti eixamplar el món de coneixements. I el més important: fer quelcom que els vingui de gust. Ocupar-se d’elles.
Hi ha tantes coses interessants a fer:
-aprendre a utilitzar l’ordinador, introducció a la informàtica, Internet.
-millorar el català, el castellà. Introduir alguna llengua estrangera.
-fer activitats físiques. Gimnàstica, aprendre a ballar, natació.
-activitats artístiques: pintura, restauració de mobles.
-fer activitats altruistes, col·laboracions en ONG, o en entitats socials.
-o perquè no? Preparar la prova d’accés a la Universitat. Poder fer uns estudis superiors.
No és cap bogeria. És una necessitat. La necessitat de tenir espais propis, la necessitat de millorar l’autoestima i sentir-se valorades, la superació personal de pensar que és capaç d’això i de molt més i, especialment, de sortir del petit món de la llar i ampliar horitzons.
L’activitat ens aparta de les “cabòries” –com diria el personatge de “Polònia”-, ens neteja la ment i ens allunya del “em fa mal aquí, em fa mal allà” i sobretot ens enriqueix perquè, com sabeu, “el saber no ocupa lugar”.
.jpg)
