LA MEVA INFANTESA
Quan jo era petita era feliç
amb un caramel
embolicat en paper de cel•lofana,
amb el paper feia música, cantava i ballava.
Era feliç quan amb un cartró i una corda,
em feia a unes xancletes,
amb elles corria m’entrebancava i queia.
Era feliç quan al costat de la llar de foc agafava un carbó
i pintava qualsevol ximpleria i li posava nom.
Era feliç quan em sentia acollida
en els braços de la meva mare,
volia sentir-me tota la vida petita,
perquè els seus braços sempre poguessin,
arribar per a abraçar-me.
Llavors totes aquestes coses,
eren importants i grans.
Tan importants i grans que no les puc oblidar,
i avui em serveixin per a recordar
I a vegades vaig buscant algun caramel
que ho emboliqui un paper de cel•lofana,
i quan sento nostàlgia, intento fer música igual,
Però la musica sols fa soroll,
i només puc recordar.
María José Robledo
gracia MariaJose por este poema tan bonito un beso Encarna
DONES REPURTERES DE MATARO
Mi lista de blogs
Etiquetas
- Buenos dias (1)
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario